Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l’entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l’hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d’avantguarda, l’antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s’ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l’estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta –com una màquina de cosir en un camp de blat– un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l’adversitat. El catàleg recull assaigs de Mireille Berton, Christophe Boulanger, Kaira M. Cabañas, Éric Fssin, Savine Faupin, Carles Guerra, Jean Khalfa, Rapgaël Koenig, Sarah Lombardi, Josée Manenti, Joana Masó, Julien Michel, Paul B. Preciado, Alejandra Riera, Valérie Rousseau, Mireia Sallarès i Annabelle Ténèze, a més de documentació gràfica i la reproducció d’una selecció de les obres exposades, en color.|Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l``entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l``hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d``avantguarda, l``antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s``ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l``estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta -com una màquina de cosir en un camp de blat- un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l``adversitat.