Amb Déu o sense «Jo em considero un agnòstic amic de les reli-gions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d’entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l’esfera religiosa i l’esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l’existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l’espiritualitat sense fe. És un diàleg d’idees, però també d’experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l’inici de l’estiueig i les celebracions familiars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoro confronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també un filòsof i un escriptor, un teòleg i un periodista. I tots dos converteixen sovint l’epistolari —el «gènere de l’ànima»— en un dietari: en l’exposició oberta i desacomplexada dels viaranys —interiors i exteriors— de la pròpia vida.