Plató, el pensador atenès, el polític que es va estimar més no ser-ho, el pare de totes les acadèmies, el boxejador d'espatlles amples que ha dominat el curs de bona part de la filosofia occidental amb un pensament combatiu i antimaterialista, continua reclamant la nostra atenció, demana ser llegit i rellegit, perquè a cada nova lectura la seva obra ressona amb matisos diferents. Com tots els grans clàssics. El banquet i Fedre són sense cap mena de dubte dues de les obres literàries i filosòfiques més importants escrites en la Grècia clàssica. El filòsof que a Fedre condemna l'escriptura es converteix a si mateix, gràcies a Fedre i El banquet, en escriptor majúscul. Llegir de costat aquestes dues obres platòniques continua tenint sentit en la mesura que són molts els qui han considerat que la temàtica amorosa era comuna tant a l'una com a l'altra. Però qui s'endinsi en aquestes pàgines hi trobarà molt més que una «filosofia de l'amor». Plató és sempre un laberint de sorpreses, la veritat amagada, la ceba que cal despullar. Diu que diu que diu que diu